Informació de la zona

Situació geogràfica de Blanes

El terme municipal de Blanes se situa a l'extrem meridional de la província de Girona, al costat de la desembocadura de la Tordera.

Al nord, limita amb els termes de Tordera i Lloret de Mar; al nord-est, amb Lloret de Mar; a l'oest, amb els termes de Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls, entre els quals la Tordera marca la línia divisòria, i al sud limita amb la Mediterrània.

El terme de Blanes, que té una superfície total de 1.784 hectàrees, és accidentat en les vessants nord i est, i té més planes a l'oest, sobretot a la zona situada al costat de la Tordera.

Les alçàries més dominants són el turó del Vilar, de 269 metres, i la muntanya de Sant Joan, de 166 metres. El corrent fluvial més important és la Tordera, de règim torrencial i amb un cabal d'aigua subàlvia pràcticament inexhaurible.

La situació marítima de Blanes en condiciona el clima, en general temperat: s'enregistra una temperatura mitjana anual d'uns 16 ºC i les pluges són poc freqüents.

Quant als vents, dominen el SO (o garbí) i el SE (o xaloc), tot i que a l'hivern bufa, a vegades, el llevant -que acostuma a comportar pluges persistents- ; d'altres, la tramuntana -amb poca intensitat- i, fins i tot, arriba el ponent càlid.

Breu història de Blanes

La presència humana en el territori de l'actual terme de Blanes possiblement es remunta a la prehistòria. Però, de fet, les primeres notícies clares sobre els pobladors de la nostra contrada es refereixen a la societat ibèrica preromana. Alguns autors clàssics esmenten la seva existència abans del segle III aC i la situen entre Empúries i Barcelona, al costat del riu Larnum.

El poblat iber probablement estava situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona, com ara el de Montbarbat.

A partir de la romanització del país, produïda des de l'any 218 aC, al poblat se l'anomenarà Blanda o Blandae, que és la forma romana del topònim indígena. Aquest plural podria fer referència a una duplicitat d'assentaments. Les excavacions arqueològiques situen un d'aquests assentaments en la penya dels Padrets, on varen aparèixer diverses cases datades al segle I aC i que varen ser habitades fins a mitjan segle I dC.

Fonts llatines la documenten, també, com a oppidum -lloc emmurallat-i esmenten el seu caràcter de colònia, regida pel dret roma.

Després de la crisi de l'Imperi romà i l'adveniment dels visigots, la vila va patir diverses incursions dels àrabs a finals del segle Vlll. També cal destacar el pas dels francs i la posterior dependència feudal.

El castell de Blanes o de Forcadell apareix citat ja l'any 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona, i cap a l'any 1050 seran els seus successors, els Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona. Per sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognomenada Blanes. Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d'afavorir el poblament i el creixement econòmic.

A partir de 1381 els Cabrera, en tant que senyors únics, propiciaran un seguit de canvis arquitectònics i urbanístics: es construeix el palau vescomtal i la nova església parroquial, es refà la muralla, s'obren nous portals (Verge Maria) i carrers (Nou) i a principis del segle XV es construeix la font gòtica del carrer Ample i l'hospital de pobres de Sant Jaume (1423).

En aquest segle es consolida el sistema municipal i es redacten normatives per al bon govern de la Universitat o Comú de veïns, precedent dels actuals ajuntaments. En aquest moment s'incorpora al terme de Blanes el barri de s'Auguer i a principis del segle XVII el terme es farà arribar fins a la Tordera.

L'any 1583, per iniciativa dels Jurats de la Vila, arribaran monjos caputxins i es funda el convent que encara es pot veure en el promontori de Santa Anna.

Les guerres del segle XVII també afectaren seriosament la vila. Durant la Guerra dels Segadors (1652) Blanes fou incendiat per les tropes castellanes, i prop de 300 defensors anaren a galeres. L'any 1694 el poble fou incendiat i el palau vescomtal, destruït. Després de la Guerra de Successió (1714) l'economia experimenta un període de creixement i es constata una gran activitat en el comerç marítim, en la pesca en les drassanes i en la indústria (puntes, cordes, suro, bótes...). En aquest segle es produeix un salt demogràfic molt important, ja que es passa de 1.993 habitants a primers de segle a 3.783 al final.

L'any 1793 s'instituí l'aplec votiu de Sant Rafael en acció de gràcies a la Mare de Déu del Vilar per haver salvat la vila de la Guerra Gran. Al cap d'uns anys, durant la Guerra del Francès (1808-14), Blanes féu de quarter general francès per preparar l'assalt a la fortalesa d'Hostalric. En aquest període, es constaten resistències a pagar els drets senyorials, tot un símbol dels nous temps i de la fi de l'Antic Règim. El darrer senyor de la vila fou el duc de Medinaceli.

La important activitat marítima afavorirà l'establiment d'una escola de nàutica per a pilots d'altura que coincidirà amb l'època d'or de les drassanes, les més importants de la costa nord catalana fins a finals del segle. Les innovacions tècniques com el pas del ferrocarril (1859), l'enllumenat de gas (1881) o la primera instal·lació elèctrica (1889) afavoreixen el creixement. Malgrat això, la fi de segle vindrà marcada per la crisi de les drassanes i del conreu de la vinya i per les migracions a Amèrica.

El principi de segle ve marcat pel començament del moll (1916) i la fundació de la fàbrica SAFA (1923) -actualment Nylstar-, peces decisives del redreçament econòmic de la vila. En el terreny social apareixeran múltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l'actualitat. En aquest moment també s'inicia el projecte del jardí botànic i la modernització de la flota pesquera amb el motor d'explosió.

Durant la Guerra Civil (1936-39) la població va patir bombardejos i fam; a més, es produí una profunda divisió entre vencedors i vençuts. Amb la postguerra continuarà el període de privacions i una forta repressió contra tot allò contrari al règim. Amb l'obertura política de la dècada dels cinquanta es produiran dos fenòmens importants: l'inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Península que farà que es dobli la població entre 1955 i 1970. En aquest període experimentaran un gran creixement els sectors de la construcció, els serveis i també el tèxtil.

Pel que fa als sectors tradicionals, l'agricultura reduirà l'espai però no la producció, i la pesca creixerà globalment.

El palau dels vescomtes de Cabrera formava un sol cos d'edifici amb l'església parroquial i es va desglossar quan es va instituir la Parròquia de Blanes l'any 1319.

L'any 1114 el castell palau ja pertanyia als senyors de la família Blanes i el 1378 el van comprar els Cabrera. L'any 1623 foren venuts per providència judicial els seus béns i els adquirí el mercader Esteve Alemany. El palau dels Cabrera servia de caserna a les tropes que recorrien la comarca i els excessos i pocs miraments dels soldats foren la causa que no es fes reconstruir el que queia. Les guerres contra França d'aquell mateix segle destruiren en gran part el palau.

De l'aspecte artístic o arquitectònic que ens queda avui cal destacar el campanar i la façana del segle XV. La resta fou reconstruïda després de la guerra.

Fou edificada per ordre d'en Grau de Cabrera a mitjan segle XIII. Tot i que la torre sigui del temps de Carles I, no hi ha cap dubte que en èpoques anteriors ja existia una fortificació. La torre de guaita és del segle XVI, ja que els corsaris i la pirateria barbaresca de la Mediterrània exigien un promontori més alt per dominar millor la panoràmica i atalaiar els possibles enemics. Avui Sant Joan determina el perfil inconfusible de la nostra vila i ha esdevingut un mirador excel·lent des d'on observar Blanes en la seva totalitat, a més d'una bona part de la costa.

És una magnífica font d'estil gòtic civil, tan escàs que podem considerar-la notable i única.

La font la féu construir la filla del comte de Prades, na Violant de Cabrera, a principis del segle XV. En els seus plans, la llum juga sobre les seculars pedres daurades pels segles. En destaquem molts dels seus elements: el joc de cresteria laboriosament treballada, els esvelts pinacles admirablement ornamentats, les sis gàrgoles de figures humanes i caps irracionals i el medalló central amb l'escut dels Cabrera.

La seva forma octogonal fa pensar que segurament es trobava al mig d'una placeta voltada pels arcs del carrer Ample, que no era recte com avui, sinó irregular, i que li donava l'esveltesa i el bon gust que els seus dissenyadors concretaren amb els sis brolladors d'aigua.

Fa uns anys un grup de blanencs estudiaren la manera de desplegar-la perquè poguessin ser admirades les seves cares, però tècnicament fou considerat impossible, ja que comportava desmuntar-la pedra per pedra i la corrosió que ha sofert al llarg dels segles no ho va permetre.

Situada darrere la muntanya de Sant Joan, és d'època molt llunyana. D'acord amb les característiques de la torre de guaita, el seu finestral, les dues voltes i els capitells, la capella ha estat catalogada pels experts com a pertanyent al romànic del segle XII.

La tradició explica que des del campanar de l'ermita s'alertava els blanencs de la presència de vaixells enemics, i per això Santa Bàrbara fou considerada protectora de la vila.

El santuari de la Sagrada Imatge del Vilar, a 4 km de Blanes, és un important centre d'atracció per a tota la comarca des del 1012, any en què el 5 d'agost fou trobada la imatge de la Mare de Déu del Vilar. L'any 1794 comença la invasió francesa. A causa del devastament de gran nombre de pobles, un pànic terrible s'apoderà de tota la regió. En aquest moment, Blanes es recorda de la Mare de Déu del Vilar i el 3 de desembre de 1794 és portada a la vila per demanar la seva protecció. La invasió fou rebutjada i l'exèrcit francès no pogué travessar la línia del riu Fluvià. Un cop acabada la guerra, Blanes, agraïda, fa el vot del poble a la Verge del Vilar i la retorna a la capella el 24 d'octubre de 1795. Des d'aleshores es manté la tradició: el poble renova el vot de vila en un acte solemne que se celebra cada any el darrer diumenge d'octubre.

Platges

La costa de Blanes, amb 4 km de platges, és ben diferenciada. En el seu paisatge s'intercalen penya-segats rocosos i cales acollidores.

Informació de les platges i cales:

CALA DEL TREUMAL:

• Longitud: 75 metres
• Tipus de sorra: Gruixuda
• Accessos: A 350 metres, aparcament Cala Santa Cristina
• Distància del centre: 3,5 km
• Serveis: quioscos gelats, lloguer de patins i hamaques

CALA DE SANT FRANCESC:

• Longitud: 200 metres
• Tipus de sorra: gruixuda
• Accessos: aparcament
• Distància del centre: 3,5 km
• Serveis: quioscos gelats, lloguer de patins i hamaques

Jardins

Blanes pot considerar-se un paradís per als amants de la natura, ja que compta amb dos dels jardins botànics més apreciats a Europa.

MAR I MURTRA:

S'hi cultiven aproximadament 4.000 espècies interessants per a l'estudi, l'ensenyament i la investigació botànica, així com per al gaudiment estètic. Els terrenys, de quasi 15 hectàrees d'extensió total, foren adquirits pel seu fundador, Karl Faust, a partir de l'any 1924.

Les característiques més notables del jardí són les seves col·leccions de cactàcies i altres plantes suculentes procedents de les regions àrides d'Àfrica del Sud i Amèrica Central.

Hi trobem també el grup de plantes subtropicals de grans dimensions i exuberància en l'anomenada pèrgola, seguides de col·leccions de palmeres, eucaliptus, xiprers i araucàries, i gran varietat d'arbusts i plantes vivaces oriündes de tots els continents i pertanyents a nombroses famílies botàniques, el conjunt de les quals donen una visió global de l'enorme diversitat del món de les plantes vasculars.

Cal esmentar en aquest context l'estany d'aigua dolça que acull la col·lecció de plantes aquàtiques. Els recintes oberts al públic totalitzen unes 5 hectàrees. Diverses seccions de recent creació han estat elaborades i retolades amb la finalitat exclusiva d'augmentar el valor didàctic de Mar i Murtra. Entre aquestes, cal fer esment de l'agrupació de plantes exòtiques, aromàtiques, medicinals, etc.; la demostració de les lleis mendelianes de l'herència; exemples de convergència morfològica, i el recinte per concentrar espècies de la flora regional i la col·lecció de falgueres de les muntanyes de Catalunya.

Complementen aquestes sèries de plantes vives un reduït herbari, una selecció de llavors, una biblioteca especialitzada, un hivernacle, camps d'experimentació i una estació meteorològica.

Durant l'any visiten el jardí unes 300.000 persones.

Pinya de Rosa:

El Dr. Fernando Riviere de Caralt creà el jardí poc després de comprar la finca l'any 1945. La formació de les col·leccions suposà anys de treball intens. Els exemplars que anaven engrandint les sèries procedien alguns del seu hàbitat original i d'altres de jardins botànics, de particulars i de vivers d'arreu del món. En total el jardí comprèn més de 7.000 espècies. D'entre totes les col·leccions, han estat considerades com les millors d'Europa, i fins i tot del món, les dels gèneres d'Agave, Aloe, Lucca i Opuntias.

Altres activitats

El comerç de Blanes és un dels sectors més dinàmics de la població, amb més de 650 botigues repartides per diferents zones de la vila, d'entre les quals cal destacar la cèntrica. Blanes és la ciutat comercial més important de la comarca.

El dilluns al matí, al passeig de Mar, el mercat setmanal ofereix als compradors roba, souvenirs i tot tipus d'accessoris.

El mercat de fruites i verdures aplega els pagesos de Blanes i rodalies, que venen els seus productes al passeig de Dintre els matins de dilluns a dissabte. De dilluns a divendres a la tarda a la llotja del peix se subhasta la captura que els pescadors de Blanes porten de la seva sortida diària. Allà s'hi poden veure moltes de les espècies característiques de la nostra costa mediterrània.

Finalment, el Mercat de Blanes, situat al carrer Mas Enlaire, compta amb un centenar de parades de venda de productes alimentaris i de primera necessitat. Roman obert de 8 a 14 hores de dilluns a dissabte i de 17 a 20,30 hores els divendres, dissabtes i vigílies de festa.

A Blanes durant tot l'any se succeeixen activitats culturals i folklòriques dignes d'esment:

• En el mes de maig s'organitzen torneigs d'hoquei sobre patins, handbol i futbol i a l'agost la Caminada Popular Nit de Sant Bonós. També hi ha regates i d'altres manifestacions esportives.

• A l'estiu s'organitzen activitats com ara cantades d'havaneres, festivals de dansa, audicions de sardanes, etc, per tal que els nostres visitants puguin passar una estona agradable i alhora, conèixer els costums locals.

• La Festa Major de Blanes se celebra del 21 al 28 de juliol en honor de Santa Anna, patrona de la vila, amb un programa que inclou nombroses activitats. La més rellevant és el Concurs Internacional de Focs d'Artifici Costa Brava i Trofeu Vila de Blanes, un dels més importants del nostre país, que atrau milers de visitants a la nostra població.

• El 21 d'agost, dia de Sant Bonós i Sant Maximià, se celebra la Festa Major Petita.

• La Fira de Sant Tomàs té lloc el 21 de desembre i s'hi poden adquirir tot tipus de productes relacionats amb les festes nadalenques i joguines.

• Al llarg de l'any se celebren en diferents dies Fires d'Artesania que apleguen artesans de tota la província que exposen i venen mostres de diferents tipus.

Per a més informació, poedeu consultar l'agenda d'activitats de l'Ajuntamnet de Blanes.